La fonètica s’interessa per l’aspecte físic i fisiològic del so, per la seva naturalesa concreta, articulable per qualsevol parlant i perceptible per l’oïda. La varietat dels sons esdevé infinita perquè en la seva emisió intervenen múltiples factors, no tan sols de caire fònic, sinó fins i tot de tipus psicològic.La fonologia també es basa en l’estudi del so humà, però no la concerneix la seva emissió en un context concret, ni la seva audició, ni els fenòmens acústics que se’n deriven, sinó que n’abstreu l’aspecte funcional. El so s’estudia en la mesura de la funció que realitze dins el sistema fonològic d’una llengua. De l’anàlisi de les infinites possibilitats d’emissió del so es passa a l’anàlisi d’aquest so des del punt de vista del seu funcionament dins del sistema. Interessen ara les unitats que acompleixen una funció determinada en el sistema fonològic, és a dir, els fonemes, ja que la fonologia investiga quines diferències fòniques es troben associades a diferències de significat.El so, representat mitjançant claudàtors, és doncs per a un fonetista el conjunt de particularitats que apareixen en un punt precís del corrent sonor; i per a un fonòleg qualsevol emissió fònica identificable com a unitat distintiva, discreta i opositiva. El fonema, entre barres oblíqües, és la unitat distintiva mínima.>L'Associació de Fonètica Internacional es va crear l'any 1886. Una de les seves troballes principals fou la creació de l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI en català, IPA en anglès), per ajudar a l'aprenentatge d'una llengua i fer filologia comparada, dialectologia, etc. Si dominéssim tots els seus símbols podríem parlar qualsevol llengua només llegint la transcripció fonètica... això sí, sense saber què diem! Pel que fa a la nostra llengua, l'IEC va aplicar els criteris de l'AFI al català en el document adjunt.
SISTEMA VOCÀLIC DEL CATALÀ">En el sistema vocàlic català cal tenir en compte tres variables: el> grau d’obertura (de la cavitat bucal), el punt d’articulació (o elements en contacte) i el context accentual (vocalisme tònic i vocalisme àton).
- SISTEMA VOCÀLIC TÒNIC
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | |||
| Semitancada | |||
| Mitjana | |||
| Semioberta | |||
| Oberta | |||
- SISTEMA VOCÀLIC ÀTON
El vocalisme àton del valencià (i del català occidental) consta de 5 vocals: a, e, i, o, u. Cal tindre en compte que en el català oriental es redueix a tres vocals: [ə], [u], [i].
Cal recordar que el nombre, la distribució i l'obertura dels fonemes vocàlics no és igual arreu del domini lingüístic, varia segons el dialecte. El nostre model serà l'estàndard, adoptat en l'àmbit acadèmic formal, del valencià. Els dos enllaços de més avall us ajudaran a detectar la pronúncia correcta.
FENÒMENS DE CONTACTE VOCÀLIC
Són quatre els principals fenòmens de contacte vocàlic: el diftong, l'hiat, la sinalefa i l'elisió.
- EL DIFTONG/TRIFTONG: Seqüència de dues (o tres) vocals contigües que formen una única síl·laba:
caure, qüestió, guaita
- L'HIAT: Seqüència de dues vocals contigües que formen part de síl·labes diferents:
camió, teatre, farmàcia
- LA SINALEFA: Es tracta d'un diftong sintàctic (la vocal final d'un mot i la vocal inicial de la següent es pronuncien en la mateixa síl·laba):
soci atent, feu-ho
- L'ELISIÓ: Supressió d'una de les dues vocals de paraules diferents que entren en contacte:
quinz(e) anys, un(a) hora
SISTEMA CONSONÀNTIC DEL CATALÀ
El sistema consonàntic català s’organitza sobre les oposicions bàsiques següents: a) per la vibració o no vibració de les cordes vocals (oposició que provoca els trets distintius articulatoris sord/sonor); b) pel mode d’articulació (que origina els trets oclusiu, fricatiu, africat, aproximant, lateral, nasal, vibrant); i c) pel punt d’articulació (que genera les oposicions bilabial, labiodental, dental, alveolar, palatal, velar). El quadre següent en mostra la distribució:
FENÒMENS DE CONTACTE CONSONÀNTIC
Per conéixer la pronúncia correcta de cada grafia, us ajudaran els següents enllaços:
En l'entrada "Ortologia" de la Viquipèdia trobareu la correspondència entre sons i grafies.
Els principals fenòmens de contacte consonàntic són els següents:
- ENSORDIMENT
Els sons oclusius a final de mot o davant pausa esdevenen sords; també a final de síl.laba o mot quan estan davant de consonant sorda: absolut [apsolút], adquirir [atkiɾíɾ], cartílag tiroide [kaɾtílak tiɾɔide]
- SONORITZACIÓ
Els sons sords (oclusius, africats i fricatius), a final de mot o síl.laba davant de sons sonors i vocals, esdevenen sonors: paràgraf nou [paɾágɾav nɔu], cop moral [kɔb moɾál], les orquídies [lez oɾkídies]
- EMMUDIMENT
En determinats contextos algunes consonants emmudeixen i no sonen, tot i que hi ha dialectes on això no passa:
[r] a final d'infinitius i derivats: parla(r)
[t] i [d] darrere [n] i [l]: malal(t), den(t)
[p] i [b] darere [m] : cam(p)
[s] en "aquest" seguit de consonant, pausa o com a pronom: aquest canta
[s] sempre en "aquests": aquests nois
[r] en el mot "arbre"i algunes formes de "prendre" i derivats: comp(r)endre, sorp(r)endre..
- SENSIBILITZACIÓ
Es produeix quan una consonant,normalment emmudida, passa a pronunciar-se en contacte amb vocal o pronom:
Infinitius i gerundis: portar-la, sentint-la
la t de -NT seguida de vocal: vint-i-set.
La s d'"aquest" si després té nom, adjectiu o un altre determinant començat per vocal: aquest home, aquest últim noi
- GEMINACIÓ
La geminació és el contacte entre dues consonants iguals que pertanyen a síl.labes diferents. En alguns casos ve marcada per l'etimologia i l'ortografia: Gemma, Anna, ombrel·la, addició.
En altres casos es produeix segons la zona geogràfica i el context de les consonants.
També hi ha geminacions després de produir-se assimilacions, en els grups -TLL-, -TL-, -TM-, -TN-: setmana [semmána], atles [álles]
Enllaços relacionats:
Per conéixer la pronúncia correcta de cada grafia, us ajudaran els següents enllaços:
En l'entrada "Ortologia" de la Viquipèdia trobareu la correspondència entre sons i grafies.
El DDCOR o Diccionari de dubtes del català oral és un diccionari digitalitzat sonor de l'estándard oral de la llengua catalana. Conté 2600 entrades amb les realitzacions en les cinc varietats principals de la llengua, a més d'etiquetes explicatives que representen tots els fenòmens fonètics.
SAÓ és un projecte de la Universitat d'Alacant i l'AVL que anota textos amb la pronunciació correcta de mots conflictius. Es poden consultar notícies anotades, així com pàgines web o textos propis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada